See you soon!

S'acaba el semestre i s'acaba el blog de Comunicació Oral Escrita i Digital (COED) i de Gestió de les Tecnologies Informatives i de la Comunicació (GTIC) o també anomenat Processos i Contextos educatius II. Que he resumit tot en les següents pàgines, que per cert han portat molta feina!

Al iniciar aquesta assignatura vaig pensar que no en treuria profit, però la veritat és que he après un munt de coses que per ser mestre són un afegit. Com és el cas del Voki o de la posició adient per tenir el millor to de veu possible.

Pel que fa als continguts apresos a GTIC hi ha una llista interminable que es reflecteix en les 19 entrades que conté aquest blog. Al anar avançant amb les entrades també he madurat en aspectes d'escriptura i al crear un blog m'he adonat que hi ha blogs més enllà dels de moda.

A COED el blog no s'ha treballat amb tanta profunditat però si que he après aspectes diferents que també per mi eren desconeguts fa 4 mesos. Aquests es poden trobar a les 18 entrades del blog anant a l'etiqueta COED.

Moltes gràcies per deixar-me descobrir aspectes que em fan conèixer una mica més el món de la docència.

Fins aviat o com diuen els anglesos see you soon!

El bon comunicador, Arturo Pérez Reverte

Amb l'Ester Soliva, l'Ana Escoda, l'Alejandra Portavella i la Rosa Gangonells vam decidir estudiar a Arturo Pérez Reverte per tal de saber si era un bon comunicador. Aquesta entrada serà breu ja que tota l'informació està al blog següent: http://boncomunicadorapr.blogspot.com.es 

Gràcies per la vosta atenció!

Competències dels mestres

Tot mestre com hem après en aquesta assignatura ha de tenir nocions d'informàtica ja que pot crear un vincle especial amb els alumes a través de material informàtic que acostuma a ser més didàctic.

Pel que fa a l'imatge inferior, és un quadre que l'UNESCO ha creat on hi ha les competències TIC que tot mestre hauría de tenir, aquestes estan catalogades en tres nivells:

1. Nocions bàsiques de les TIC
2. Aprofunciment de coneixements 
3. Generació de conexiements

Els processos d'alfabetització tecnològica es poden desenvolupar a través de la formació (el que actualment fem a l'assignatura GTIC) ja que és on aprenem a fer ús de les tecnologies. A través d'aquest aspecte es treballa el desenvolupament de punts d'accés on porta a una igualtat pel que fa a l'accés de la tecnologia. Finalment, la participació comnitària a partir de la inclusió de la persona en tots els aspectes com és conèixer aquest món nou que ens acompanya al nostre dia dia.

Pel que fa a un aspecte curiòs que he extret d'aquesta imatge és que nosaltres com a futurs mestres i per l'època en la que hem crescut, moltes d'aquestes nocions ja les tenim fet que fa que tinguem una avantatge respecte als mestres que ja porten anys a la docència.

Fins aviat!

Taxonomía de Bloom

Benjamin Bloom, doctor en educació i amb altres colaboradors va crear la famosa Taxonomía de Bloom. Aquesta taxonomia va ser creada al 1956 però ha patit una llarga llista de canvis, els anys més significatius en referència als canvis van estar al 2000 i 2008. Aquesta Taxonomía és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació).  

Aquesta piràmide (1956) és del mateix estil que la piràmide de Maslow a la base hi ha les categories bàsiques. En el cas de la piràmide de la taxonomía de Bloom, la base (el més important) és adquirir coneixements, va pujant d’ordre inferior cap a l’ordre superior que és l'avaluació.

Pel que fa als canvis a l'any 1956 la base de la piràmide és el coneixement ja que Benjamin Bloom creia que era molt important. Però al 2000 es van trobar certs canvis:

Com es pot observar al gràfic i com s'ha comentat anteriorment hi ha canvis des del 1956 a l'any 2000. El mes important de tots és la base, a l'any 1956 era coneixement i després a l'any 2000 és recordar. També cal mencionar que l'objectiu ha canviat des de l'avaluació a la creació. L'últim canvi que s'ha produït és al 2008 on incorpora el coneixement de les noves tecnologies (TIC) dins les aules, ara és anomenada "Taxonomía de Bloom per a l'era digital".

Explicació dels diferents nivells de la Taxonomía de Bloom:

1. CONEIXEMENT: Recollir informació, recordar-la, reconèixer-la. (aporta a desenvolupar les descripcions, què,qui, quan, on...)

2. COMPRENSIÓ: Entendre la informació i el significat, traslladar el coneixement a nous obstacles i al dia a dia. (aporta a associar, contrastar, parafrasejar... )

3. APLICACIÓ: Fer ús de la informació, concèptes, mètodes i a solucionar problemes a través de les habilitats i coneixements que ha adquirit anteriorment. ( aporta a modificar, canviar, aplicar, demostrar... )

4. ANÀLISI: Trobar patrons, organitzar les parts, reconeixer conceptes amagats, identificar-los ( aporta a separar, seleccionar, comparar...)

5.1. SÍNTESI: Fer ús de les idees que tenim per tal de crear-ne de noves. (aporta a integrar, modificar, plantejar... ) ->1956 

5.2. AVALUACIÓ: Presentació i defensa d'opinions entrellaçant l'informació, la validesa de les idees... (decidir, establir, argumentar, comparar...) -> 2000

5.2. CREACIÓ: Es basa en dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar -> 2000.

Pel que fa a com hem aplicat la taxonomía de Bloom al nostre dia a dia universitari seguiré la base de la nova taxonomía de Bloom (2008) que es basa en la informació de les TIC. Aqui hi ha algunes de les aplicacions utilitzades per tal de desenvolupar la nova taxonomía de Bloom:

Per tant, tota la informació de la taxonomía estarà formada per continguts treballats a GTIC i es basarà amb la del 2008.

1. Coneixement: Recollim informació per tal de comprendre com funciona el google drive que serà la nostra eina del dia a dia a l'universitat.

2. Comprensió: Seguidament, creem una entrada al blog i associem i contrastem l'informació que hem après anteriorment.

3. Aplicació: Després de crear l'entrada començem a fer ús del google drive i me'n adono que puc modificar alguns aspectes i fins i tot ampliar l'entrada ja que tinc més coneixença del drive.

4. Anàlisi: En aquest cas i com hem fet a classe, podem comparar el prezi amb el power point.

5. Evaluació: La Loles ens corregeix el blog de tant en quant i ens l'evalua de manera personal i ens diu les mancances i els aspectes positus.

6. Creació: Finalment, podem fer un blog de la millor manera possible ja que hem après molts de coneixements i hem obtingut ajuda d'una experta.

Gràcies per llegir!

Es pot substituir un tutor per un ordinador?

Les frases que es pregunten si es pot substituir una persona per un ordinador sempre porten a grans temes de debat. I així va ser, un petit debat sobre si es poden substituir els tutors per un ordinador, la conclusió va ser que no. Ja que, les persones no es poden substituir per màquines.

Aquest petit debat va estar lligat amb el programa JCLIC que la majoria dels estudiants de primer curs del grup N/K s'havia sentit identificat, perquè n'havia fet ús a l'escola.

Vam mencionar que aquest programa era fàcil i sobretot pràctic. Sense oblidar alguns dels jocs que més ens agradaven com és el cas dels jocs de matemàtiques, parelles, trencaclosques: 

Després d'analitzar el recurs jclic ens vam adonar que el tutor pot fer ús de l'ordinador com a ajuda complementària ja que pot aportar molt enriqueiment personal al nen. També es podria dir que l'aprenentatge amb l'ordinador s'experimenta d'una manera diferent que no pas amb el mestre a l'aula. Com és el cas de nosaltres a l'universitat com a estudiants, la majoria no sabiem com funcionava el drive però per necessitat l'hem après a fer servir. Pel que fa als aspectes negatius, l'ordinador no pot donar un feedback cosa que el mestre si. 

Per tant, sempre necessitarem el reforç d'un adult/mestre/un igual més avançat que ens ajudi a entendre el perquè de les coses.

Fins aviat!

DIVERTIR-SE + APRENDRE = VOKI

El Voki és un avatar que creem a través de la xarxa, a aquest avatar li donem personalitat i imatge. Fins i tot podem posar-li pròpia veu. Ara mostraré els passos que s'han de seguir per tal de crear un Voki.

1. Accedir a la pàgina web voki.com i cliquem on posa create per tal de començar a crear el nostre avatar.

2. Seguidament, podem seleccionar diferents pautes o personalitzar-lo pas a pas:

3. També podem fer que el nostre Voki parli, amb la nostra veu o amb una veu que hi ha per defecte, en el meu cas he escollit la veu de la Núria:

4. Aquest és el resultat del meu Voki, el Cargolet.


















"Treballant pas a pas aconseguirem ser docents però si a més a més ho fem amb positivisme, ilusió i esforç aconseguirem valorar-la" -Cargolet.

El Voki pot ser una eina molt clau pel que fa a les aules ja que pot ser com un missatger. Com per exemple, si estan treballant la natura el Cargolet els hi podria explicar alguns aspectes curiosos que no estan escrits al llibre treballat. També per aprendre idiomes ja que es pot seleccionar l'idioma amb el que parla el Voki. Sense oblidar que és una eina molt clau a l'hora d'ensenyar a  fer ús de les noves tecnologies, incorporant les TIC a l'aula i el desenvolupament de la competència digital. Hi ha molts usos del Voki apart d'aquests però un dels més importants és que fomenta la creativitat entre els infants.

DIA 2: Identitat i territori

Pel que fa el segon dia d'identitat i terriotori, va estar ple d'originalitat des de cantar una cançó a una dinàmica per sentir-nos a la platja sentint la brisa i l'aigua com ens acaricia.

La nostra exposició d'identitat i territori era sobre les arts escèniques, i la vam fer a través de prezi:

               

Cal destacar que la nostra exposició estava regida per un guió que és el següent:

1. VEU EN OFF

Benvinguts al Centre Cultural i Recreatiu Blanquerna. No està permès beure ni menjar a la sala i tampoc oblideu desconectar els vostres telèfons mòbils. En breus començarà l’espectacle, esperem que gaudiu.  

2. PRESENTACÍO I DESCRIPCIÓ AMB VIDEOS

L: Hola, molt bon dia som la Laura i la rosa. Avui, us representarem el nostre treball d’identitat i territori. Aquest és un tema molt curiós.

R: Eh! però si no els hi has dit quin és aquest tema tant curiós. Doncs, bé, el nostre punt en comú són les arts escèniques. I nosaltres ens basarem en el teatre i en el ballet.

L: Com ja us ha dit la Rosa, ens basarem amb el teatre i el ballet i ho farem a través del video de la rosa i una foto de la meva primera obra de teatre. (VIDEO)

R:Com heu pogut observar les dues són totalment diferents però alhora molt iguals ja que són sobre un escenari.

3. INTRODUCCIÓ: QUÈ ÉS PER A NOSALTRES? CARACTERÍSTIQUES COMUNES

L: Per introduir-vos una miqueta al nostre món, jo vaig començar a fer teatre als 12 anys ja que la meva mare em va incitar a perdre la vergonya, i ella va dir, quina millor manera de perdre la vergonya que fer-ho sobre un escenari?.

R: Vergonya?! però si tu no en tens d’això. Jo vaig començar a fer ballet als 3 anys juntament amb la meva germana. Sabeu aquells pares que fan fer els seus fills allò que volien fer de petits? Doncs jo, en sóc un clar exemple.  

4. CARACTERÍSTIQUES COMUNES. DIFERENTS SENTIMENTS SOBRE L’ESCENÀRI

L: Un moment, t’oblides de dir que encara ho estem exercint. I és un treball que es basa en la constància. Rosa pq es basa en la constància?

R: La constància és la virtut que ens porta a fer allò necessari per aconseguir els nostres objectius. Cal destacar que l’esforç també està molt lligat a la constància.  

L: Rosaaaaa, deixa’m parlar a mi

R: Lauraaaaa, però si portes parlant tota l’estonaaa

L: Però crec que és essencial que sàpiguen que l’esforç és aquella acció per assolir una finalitat amb l’ajuda de la concentració.

R: Però, Laura, l’esforç no va relacionat amb la disciplina? Crec que el nostre públic hauria de saber que darrere de l’esforç s’amaga una gran disciplina. Sobretot, en el ballet. A més, amb esforç i disciplina s’aconsegueix la perfecció. Què és el que busquem no?

L: És clar! però, no tot és perfecció. També hi ha improvitazió, que és molt important per expressar els sentiments. D’aquesta manera ens sentim alliberades i desconectades del món.

L: I el més important de tot…

R: una cosa que a nosaltres ens encanta…

L: i per això tenim aquesta gran passió per aquestes dues arts…

R: bueno, va! ho dius o que el què és més important?

L: aii… impacient… LA DIVERSIÓ. Aquest sentiment/emoció que sempre tenim present a l’hora de sortir a un escenari, tant per fer passar una bona estona al públic com per nosaltres.

R: Exacte, només cal observar les cares del nostre públic i veure lo bé que s’ho estan passant. Aquesta és la diversió de la que parlem.

5. EXPERIÈNCIA (FOTOS)

L: ara ens endinsarem una mica més i ens basarem en la nostra experiència. Els cinc minuts abans els nervis m’aclaparen i un cop surto a l’escenari m’agrada demostrar tot aquest esforç que ha comportat l’obra i al veure que hi ha uns bons fruits, em dóna una sensació molt gratificant.

R: D’altra banda, el ballet… (fotos). Bé, jo quan faig ballet sóc com una altra persona, estic en un altre món, com en un somni. M’encanta l’esforç amb una bona recompensa. M’agraden els nervis abans de sortir a l’escenari, aquells nervis que són inacabables. Llavors surto allà al mig i em sento com una formiga. Faig el que haig de fer i... quan em desperto del somni escolto un fort aplaudiment del públic. Desconecto, gaudeixo, sobretot, faig d’actriu.

6. CONCLUSIÓ ACTRIUS → MESTRES

L: ja està bé no, Rosa? Crec q hauriem d'anar acabant.... Algú ens pot dir quants minuts portem si us plau?

R: Bé, ja és hora d’anar acabant i per si us pensàveu que això és l’únic que ens relacionava… doncs no!

L: Tots els que estem aquí volem ser mestres i com ens han dit molts professors de la uni per ser una bona mestra també ha de ser un bon actor i actriu.

R: Per tant, com diu Jaume Cela: “hem d'estimar o fer veure que estimem a tots els nens per igual.”

Aquesta activitat va aportar a un enriquiment personal pel que fa a l'amistat de la Rosa i meva, ja que em va causar cert vincle que desconeixia totalment.

Fins aviat!

Scoop.it!

És important com a mestres que serem estar totalment pendents dels canvis i els nous programes que s'inventen. L'scoop it n'és un clar exemple!


Per començar una petita definició: és una nova manera de reunir informació per mostrar i compartir visualment de manera atractiva a Internet.

Per tal de crear un compte s'ha de realitzar els tres passos seguents:

Seguidament després d'acceptar l'email hem d'escollir un tema, en el meu cas és Education ja que és aquell que em seguirà al meu dia a dia:

Dins els artícles s'hi poden afegir comentaris sobre el tema, en el meu cas ho he escrit en anglès ja que així em podré comunicar amb més persones d'arreu del món. Un altre tema a seguir que també m'acompanya al dia a dia és la moda:

Per finalitzar, a scoop.it es poden seguir usuaris amb els que compartim uns interessos semblants com seria el cas dels estudiants de la Blanquerna. Concreatment, els de la nostra classe. Això potenciaria en gran mesura la nostra informació.

Com a reflexió final, trobo que és un programa molt interessant ja que és una eina per emmagatzemar informació i com tots sabem és difícil als ordinadors tenir-ho tot organitzat. Sobretot cal destacar que scoop.it t'obre les portes a molts articles en molts àmbits variats. Així que a ser constants amb aquesta xarxa social ja que ens obre els ulls al món!

Fins aviat! 

DIA 1: Identitat i Territori

El primer dia de les exposicions d'identitat i territori es va composar principalment d'originalitat. He escollit dues ja que són diferents però cada una té els seus aspectes positius.

Primerament, la primera exposició "el riure" que va ser aquella que van crear i explicar la Joana Roig i l'Ester Soliva. 


                

Aquesta exposició va ser molt representativa ja que es van posar dues fotos personals. Sense oblidar que també van fer exemplificacions a través dels pallassos d'hospital i finalment es va complementar a la perfecció amb un vídeo d'un pallasso a un país en vies de desenvolupament, per tal d'animar els nens.



L'exposició de l'Ana Escoda i l'Alejandra Portavella es va destacar per l'originalitat  de com van exposar. Aquesta originalitat era degut a que tota l'explicació, la van fer com si fos un conte en tercera persona. Aquesta història s'iniciava amb la seva escolarització a l'Escola Betània-Patmos i a partir d'aqui va desembocar la seva amistat i el projecte educatiu de l'escola.

 

Per tant, com s'ha pogut observar les dues exposicions són ben diferents però totes tenen el seu encant que les fa especials.

Per finalitzar, el públic va tenir en compte alguns dels aspectes següents a l'hora de valorar una exposició oral:

• L'objectiu de l'exposició (clar, confús, etc.)
• Introducció (atraient, neutra, etc.)
• Selecció i ordenació de dades (ordenada,embrollada, etc.)
• Exemplificació (clarificadora, il·lustrativa, etc.)
• Conclusió (resumeix, incitadora, etc.)

• Temps (adient, massa llarg, etc.)
• Llenguatge corporal (natural, molt exagerat, etc.)
• Veu (velocitat, pauses, etc.)
• Actitud (registre, sentit de l'humor, etc.)
• Correcció lingüística (pronunciació, lèxic, etc. )

• Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir (motivar, il·lustrar, etc.)
• Ús correcte del recurs en el context en el què s'ha de fer servir (mides de text, animacions, etc. )
• Coherència en l'ús combinat de diversos mitjans (oral, escrit, etc.)

A través d'aquests punts vam decidir amb parelles quines eren les mancances i els punts positius de cada grup.

Moltes gràcies per llegir!

Conferència pissarres digitals

La conferència de pissarres digitals va ser una activitat de la setmana PRE. Aquesta tractava d'un element molt important pel nostre dia a dia, les tecnologies a les aules. Concretament les Pissarres Digitals Interactives (PDI) i els ipad's a l'aula. Pel que fa a les aportacions del públic van ser piulades i retweets. En el meu cas, retweets ja que no vaig poder assistir-hi. També cal dir que el hashtag amb el que es publicava va ser #gtic13 i es va convertir en TT (Trending Toppic) d'Espanya, en aquell moment era un dels temes més piulats del moment. En el meu cas, aquí hi ha alguns dels retweets que vaig fer:

Cal mencionar que per tal de fer aquesta entrada m'he hagut de documentar de blogs dels meus companys.

Primerament, van fer una introducció de les TIC en l'educació per tal d'obtenir un millor aprenentatge dels nens a través de la comparació de les Pissarres Digitals Interactives i els ipads. Es van tractar primerament les PDI on es van remarcar les avantatges i alguns dels aspectes a tenir en compte. Després va tractar les tauletes digitals a l'aula, els iPads. En aquest cas els oradors van ser Marta Palet i Jordi Bigas que van venir del col·legi Mare de Déu de la Mercè. On van remarcar que els alumnes s'han adaptat ràpidament a aquest aparell. Al mencionar això també van mencionar que no s'ha d'oblidar mai de substituir per l'experiència sensitiva amb els aspectes informàtics. Sense oblidar que van exemplificar l'ús de l'Ipad a l'escola i van explicar un conte de Sant Jordi. Al no assistir a la conferència m'he intentat endinsar una mica en el tema i he entrat a la pàgina web de l'escola i concretament al racó de l'Ipad. 

Pel que fa a l'internet s'obre una notícia del Punt Avui que es titula 

"L'idil·li dels nens i les tauletes".

En referència a comunicacions s'obre una pestanya que tracta de "L'ipad a EI i CI: una nova forma d'entendre els racons".

I l'última aplicació que és el calendari on no s'obre cap pestanya.

Finalment, es va parlar d'una App de música anomenada Garageband. On el conferenciador, l' Antoni va dir que la música pot ser igual de fàcil que un plat que només s'ha d'escalfar, pel simple motiu de saber trobar les webs o apps adequades per a fer música sense saber-ne. Per tal d'exemplificar-ho va explicar la melodia que va crear un nen de 9 anys.

Pel que fa a la meva opinió sobre el que he recollit de la conferència, crec que les PDI han d'estar a les aules però sempre i quan hi hagi un llibre i només es faci servir d'ús complementari les PDI. Ja que un llibre físic és una manera més fàcil de concentració. En el cas de les PDI també és important destacar alguns aspectes positius com és el cas de captar l'atenció dels alumnes. Finalment, pel que fa a l'ús dels Ipad's a la meva classe no m'agradaria que en tinguessin els alumnes per què com s'ha comentat anteriorment sóc partidària als llibres físics. El que crec jo és si han estat funcionant sempre els llibres, perquè canviar-ho a ipads?

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Apadrinada a l'escola Brasil

Dimecres 13 de Novembre i Dijous 14 de Novembre vaig anar a l'escola Brasil amb un alumne de tercer d'educació primària que es deia Joan Marc Rodriguez. He resumit amb un prezi la meva experiència que és la següent.

Com heu pogut observar, ha estat una experiència molt positiva. La primera estada a una escola de dos dies m'ha creat un enriquiment personal molt important i essencial per acabar d'adonar-me que aquesta carrera és la meva.

Fins aviat!

Escola Nabí, aprenent amb la natura

Pel que fa a l'escola que vaig anar Dimarts 12 d'Octubre com a visita era l'escola Nabí situada a Collserola on potenciaven l'aspecte d'estudiar a la natura i això es podia evidenciar ja que jugaven i treballaven amb el seu entorn.

Aquesta escola la vaig explicar al seminari a través del mural que està situat anteriorment. 
Cal destacar, que va ser creada per Elisa Morages i seguia l’ideologia de Freinet a l’escola ja que potenciava l’infant a través dels sentits i el deixava ser lliure. Per tant, donava molta importància als sentits i això ho feia a través de les assignatures plàstica, on el mestre també estava llicenciat en belles arts i la música, on potenciaven la veu. Per tant, acabaven l’etapa de primària amb una gran veu. Pel que fa les noves tecnologies, donaven més importància als llibres i a les biblioteques i com a últim recurs per a desenvolupar la feina estrella (aquella en la que treballaven a cada assignatura que estava vinculada amb els continguts curriculars) era l'internet. Per finalitzar, cal dir que a l’exposició em vaig esplaiar molt més que els continguts reflectits en aquesta entrada. Però el més important és l’ambient de la natura que fa créixer els nens de manera diferent i fa que estiguin més disposats a experimentar amb la vida.

Gràcies per llegir!

Jaume Cela, més que un mestre

La primera activitat treballada a la setmana PRE és la conferència Jaume Cela:

Jaume Cela i Ollé, nascut a Barcelona, concretament al barri de Sarrià on va créixer com a infant al 1949, és una persona que compagina la feina d’escriptor amb la de pedagog i mestre.

Jaume Cela treballa actualment al CEIP Escola Bellaterra on des del 1991 compagina ser director amb  ser un gran docent. Cal mencionar que reconeix que les experiències viscudes durant la seva infantesa marquen molt com és personalment ja que el model educatiu que defensa, es basa bastant en la llibertat individual.

Pel que fa a la seva producció literària, ha escrit més de 40 llibres des de l’any 1988, començant per Els nassos del rei i acabant per Set raons per estimar als nostres pares.

Alguns dels premis que ha obtingut són al 2008 la creu de Sant Jordi per la seva trajectòria i al 2010 el premi del Vaixell de Vapor. Sense oblidar que és soci de l’Associació Rosa Sensat, de L’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana i del Consell escolar de Catalunya.

Per finalitzar, mentre m’informava sobre la biografia de Jaume Cela he trobat tot una sèrie d’articles on es tracten temes que ell desenvolupa i fins i tot articles escrits per ell mateix. Es poden observar al link següent: http://www.ara.cat/cercador/?text=Jaume+Cela

En referència als continguts treballats a la conferència, va fer una gran introducció on abarcava grans temes a tractar. Primerament, va dir una frase que personalment em va cridar l’atenció que és “els mestres som els gestors de l’incertesa” ja que això comporta que com a mestres, gestionem els coneixements dels alumnes i els hi fem veure els motius de perquè alguns fets són certs i els altres incerts. És important destacar un tema tractat, el canvi, donant especial importància a la teoria del canvi de Zygmunt Bauman.  Ho va exemplificar amb el fet de l’internet i l’enciclopèdia ja que ha aportat a grans canvis en termes de recerca i és difícil trobar una pàgina d’internet cent per cent fiable.

També va fer una pregunta retòrica que deia: “què és l’escola?” . La serva resposta va ser: “és aquella institució que acull a un nouvingut.” I amb aquesta pregunta retòrica va aprofitar per remarcar que hi ha molta diferència en molts aspectes amb la vida i els pensaments d’una persona d’abans amb la d’ara. Començant per on abans es durant la vida adulta es vivia mes o menys on els infants havien nascut i actualment gran part de la societat emigra a un altre país per una llarga llista de motius diferents. També va comentar el que concepte de feina de les noves generacions no està lligat amb la feina dels pares i en la majoria dels casos tenen estudis diferents. I finalment, les generacions actuals no es fan les mateixes preguntes metafísiques que abans.

Fent relació amb la pregunta anterior de què és l’escola, remarca que a l’escola no hi ha cap currículum realment bo ja que les coses socialment necessàries per viure no són treballades. Va crear un exemple per entendre millor, en el que s’ha de treballar no un currículum amb la simple base matemàtica sinó que es pugui aplicar a la vida quotidiana. També va dir que el plurilingüïsme és molt important ja que això aporta a multiculturalitat i remarca que la majoria de persones tindran una esperança de vida superior als 100 anys i que a partir d’ara s’ha d’educar en la preservació del medi, un consum amb criteri i les noves tecnologies.

El tema principal de la conferència és els quatre reptes de l’escola d’avui:

1. Deixar que els infants siguin infants o permetre que els nens siguin nens

És important destacar en aquest tema que educar és un acte de present, passat i futur del que és necessari jugar molt i molts mestres aparten els nens del món del joc. Una frase a destacar sobre aquest tema és aquella que va dir la Mafalda “Perquè els grans quan estem cansats enviem els nens a dormir?”.

2. El currículum rellevant, crear una veu pròpia

Aquest tema comporta a gestionar un projecte de vida pels alumnes i les preguntes que hem de fer, per exemple, és què hem d’ensenyar, quina relació ha de mantenir el present amb la tradició i de quina manera ens pot ajudar el currículum en contra l’injustícia social. Per tant, ha de tenir esperances de futur i entendre que hi ha conflictes a l’aula. Una frase a destacar sobre aquest tema és aquella que va dir Jaume Celat “Hem de ressucitar Freinet per impartir el seu punt de vista a les aules”.

3. Recerca de centres el més inclusius possible:

Això és a causa que la majoria dels nens no s’adapten correctament i això portarà a que mai tindràn un gran currículum escolar. Sempre s’han de donar oportunitats a tots els tipus d’estudiants en tots els sentits, el mestre sempre ha de creure en el seu alumne. Una frase a destacar sobre aquest tema és aquella que surt a una poesía “totes les persones són úniques”.

4. Donar sentit a allò que fem

S’ha de fer rellevant i atractiu allò que s’ha d’aprendre, allò que és important i necessari. Com també és important fer que a les aules hi passin coses interessants.

Per finalitzar, la principal obligació és estimar a tots els nostres alumnes per igual i sinó s’ha de fer veure i ens hem de convertir una mica amb actors i actrius. També seria interessant crear un espai on es puguin experimentar els bons records i on es doni força als problemes del present. Sense oblidar que hi ha molta diferència entre ser i fer de mestre i que la màxima recompensa del mestre és ajudar a l’alumne a seguir endevant amb la vida.

I com va dir Jaume Cela, “a aquesta conferència no l’hi pot faltar una mica d’actualitat educativa i que millor què fer-ho amb el ministre Wert”. Tot els continguts explicats es poden resumir amb “És el pas enrere més gran que s’ha pogut fer mai en aquest país”.

El meu punt de vista sobre la conferència:

Pel que fa al meu punt de vista, cal dir que estic totament d’acord amb l’opinió de Jaume Cela i em va cridar especialment l’atenció la frase de la Mafalda “Perquè els grans quan estem cansats enviem els nens a dormir?”  ja que crec que la majoria dels pares s’hi sentirien identificats.

També cal destacar que dels quatre reptes de l’escola d’avui em crida especial atenció el primer, deixar que els infants siguin infants. Perquè crec que la gran majorida dels centres no deixen els nens ser nens sinó estar cada dia estudiant continguts i no deixant avançar en alguns dels temes més essencials a l’infància que és créixer sent un nen i sobretot, jugant.

Per finalitzar, segons el que conec de la llei Wert també crec que és un pas que farà que la societat educativa decaigui en la gran majoria dels sentits.

Fins aviat!

"Estem en una societat, on predomina el llenguatge audiovisual per això hem d'ajudar els infants a llegir-lo."

Per tal de començar a tractar el tema del llenguatge audiovisual de manera pràctica, estudiarem uns quants videos.

PRIMER VíDEO: GALERIES

L'anunciant és el centre comercial Galeries, el seu objectiu ís vendre roba d'escola que és de qualitat i resistent. Per això posen un vals i música simpàtica durant l'anunci. Però mirant l'anunci amb ulls de mestre, el que reflecteix és una escola avorrida, on el mestre mira l'hora perquè s'acabi la classe, quan sona la campana s'il·lumina la vida dels nens, ja que hi ha felicitat i diversió. Per tant, s'ha de tenir en compte que també hi ha missatges subliminals als anuncis.

SEGON VíDEO: COLÒNIA BARBIE

Aquest vídeo es veu que el nen abandona un gos per estar amb la nena, ja que la colònia l'ha encisat.

TERCER VíDEO: GOLF VOLKSWAGEN

Aquest anunci el que vol reflectir és que tot t'abandona (la dona, la sort) però sempre acabaràs tenint la confiança del cotxe.

QUART VíDEO: OH BROTHER!

Pel que fa el contingut d'aquest anunci, el que vol transmetre són valors i sentiments, ja que una nena estima molt a un peluix encara que es faci gran cada vegada que l'estimen una mica més.

Per tant, com ha mestres haurem d'ajudar als alumnes a ser lliures i autònoms per tal ajudar-los a entendre aquestes situacions i aquest nou llenguatge, l'audiovisual.

D'alta banda també vam treballar contingut teòric a la classe com és el text de composició escrita i textual que és l'aspecte perfecte per tal d'enviar un missatge complet. És un procés mental, ja que s'esdevé a la nostra ment.

Tot procés de composició té el seu engranatge (tot ha d'estar lligat, organitzat i connectat). Però és important remarcar que tot procés per compondre un text és complex, ja que hi intervenen forces elements. Com és el cas de cuinar, ho exemplificarem com si anéssim preparar un sopar:

• Quantes persones?
• Gustos
• Al·lèrgies
• Motiu del sopar
• Situació comunicativa
• Problema retòric: quines persones
• Conèixer l'audiència

Altres conceptes importants per tal de crear un bon procés de composició és saber de memòria a llarg termini tots els passos a seguir. Aprendre alguns consells a curt termini. Cal que hi hagi prèviament una pluja d'idees i una organització important.

PD. El dia 31 d'Octubre es va començar a treballar el treball territori i identitat amb la Rosa Gangonells, el tema treballat serà les arts escèniques, ja aniré fent bocins a les properes actualitzacions!

Fins aviat!