Joana Raspall més que una poetessa.

Joana Raspall va nèixer a Barcelona el dia 1 de Juliol de 1913 i va morir el dia 3 de Desembre de 2013.  Va ser escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Era singular a les escoles ja que moltes feien aprendre els seus poemes als infants. Al twitter va ser també recordada, com a les piulades següents:

També magradaria destacar especialment l'artícle del diari ARA que recorda la seva trajectòria i alguns dels aspectes amb els que va col·laborar http://www.ara.cat/premium/cultura/Mor-Joana-Raspall-servei-lletres_0_1042095845.html .

Finalment afegir el poema que vaig recitar el dia 2 de Desembre, un dia abans de la seva mort.

L'ESPERA 

T'espero i sé que vindràs. 

Se'm fa l'hora cançonera, 

que qui espera, desespera! 

Enyoro el jou del teu braç 

on el meu cos troba força, 

que sóc la flor que es colltorça 

si es queda sola en el vas. 

Em cal aquell entramat 

de llaços i serpentines 

que només tu saps amb quines 

arts tan dolces has trenat. 

Sento que vindràs aviat. 

Vull desfer-me de neguit, 

i que tu no trobis noses 

quan vulguis collir les roses 

que em floreixen dins del pit. 

(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994) 

Descansa en pau Joana.

Què és un decàleg?

Al començar la classe, vam conèixer a Maria Mercè Marçal i Serra i una de les seves poesies més famoses.

Primerament, una petita introducció de qui és la Maria Mercè Marçal i Serra: professora, traductora, crítica literària i poeta catalana. La seva obra dóna molta importància a la poesia femenina i això es fa present als seus escrits.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.  

D'altra banda, també vam treballar el decàleg d'un bon lector escric per Daniel Pennac, escriptor francès nascut al Marroc.

Decàleg del bon lector:

1. Dret a no llegir
2. Dret a saltar-nos planes
3. Dret a no acabar un llibre
4. Dret a rellegir
5. Dret a llegir qualsevol cosa
6. Dret al ‘bovarisme’ 
7. Dret a llegir a qualsevol lloc
8. Dret a fullejar
9. Dret a llegir en veu alta
10. Dret a callar

El nostre decàleg:

1. L'autocontrol del nerviosisme com a eina possitiva (adrenalina), autoconfiança

2. Aspectes a considerar segons al públic al què és dirigeix

na de llarga, si pots dir-ho amb una paraula, no ho diguis amb dues”

3. Precissió i concressió: “És millor una paraula curta que 
uo pots dibuixar-ho ni explicar-ho a un nen petit és que no ho has entés" Einstein i nosaltres

4. La presència: actitud, mirada, gesticulació, ...

5. "Si no pots dibuixar-ho ni explicar-ho a un nen petit no ho has entès", sempre s'ha de controlar a la perfecció el tema tractat.

6. Saber conèixer i captar les reaccions del públic.

7. L'estructura del discurs: guió és essencial.

8. Tenir l' objectiu de la xerrada de manera clara 

9. No abusar dels mitjans de comunicació

10. La naturalitat és un dels elements essencials

Finalment, el decàleg fet conjuntament amb la classe:

1. El guió és la carcassa del discurs, conjunt d'idees principals ordenades (segons l'objectiu o finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. El guió concebut com a eina de suport no com a falta de preparació.

2. Respondre les 4 preguntes (elements bàsics): per què (objectiu), què (registre), qui (destinatari), públic= per respondre utilitzar recursos com: anar abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l'exposició, etc), com? (mitjans de suport).

3. Llenguatge oral, clar i concís. No es tracta de resumir sinó de trobar la paraula indicada. S'aconsegueix se clar: frases curtes, utilitzar un ordre gramatical lògic (subj + verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per així tenir més facilitat d'expressió), frases passives per actives.

4. Naturalitat en tota l'exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat = argumentar convençuts.

5. No abusar dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport.

6. Retroalimentació (feedback): t'alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d'empatia i saber adaptar la informació.

7. Locució: la veu (volum o intensitat= equival al cos de lletra, vocalitzacció (dicció) i articulació= produir tots els sons que volem de la llengua, velocitat= no molt ràpid ni molt lent, anar ràpid en anècdotes i exemples, però anar regulant-ho i actitud= com es mostra el comunicador: alegre, distant, proper...La veu depen d'aquesta actitud: més dolça,etc) entonació, respiració i silencis.

8. El discurs té una estructura(intro, desenvolupament i conclusió) fix. -complementar amb la fotocòpia-.
9.Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari fer entendre una idea.

10.Un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no mateixes paraules).

Pel que fa alguns aspectes importants que també es poden afegir al decàleg són aquells plasmats al llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubió i Francesc Puigpelat.

Fins aviat!

Llenguatge poètic i audiovisual

Pel que fa als continguts treballats el dia 23 d'Octubre són els diferents tipus de llenguatge. 

Primerament vam treballar el llenguatge poètic, a través de la poesia llegida al concert del centenari de Salvador Espriu dut a terme a Arenys de Mar. Concretament la poesia que tracta de la pluja  .

La primera condició és que el text o poesia ens aporti un creixement personal, també cal que defensi els nostres pensaments i això comportarà que ens hi sentim identificats. Al sentir-nos identificats recitarem la poesia de manera més viva. Una bona poesía a escollir és aquella alternativa ja que es de la que ens hi podem sentir més identificats.

Sense oblidar la segona condició que és important a l'hora de recitar una poesia, la mecànica aquesta es treballa a les escoles de teatre on primerament es prepara el text (creixendo, decreixendo) i seguidament s'ha de trobar l'entonació que es vol donar. Una altra avantatge és que a les escoles de teatre ensenyen tàctiques de memorització i ens sería més fàcil aprendre'ns la poesia.

Durant la classe ans vam aprendre l'embarbussament de la gallina xica:

Una gallina xica, tica, mica, cama-curta i ballarica;

va tenir sis pollets xics, tics, mics, cama-curts i ballarics.

Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, cama-curta i ballarica;

els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, cama-curts i ballarics.

L'altre gran tema treballat a classe és el llenguatge audiovisual. Cal mencionar que amb aquest recurs s'ha obert un nou món en tots els àmbits. Com per exemple a la publicitat ja que amb alguns anuncis s'han creat nous conceptes, com és el cas de l'anunci d'estrella damm a formentera que ha creat el concepte de mediterràniament. Però també té els seus inconvenients i és que en una imatge sempre hi ha coses que no es veuen a simple vista. Ja que el tema tractat era el llenguatge audiovisual, vam remarcar la televisió com un mitjà plenament influenciador pels nens i per donar-li una mica més importància al tema vam veure una entrevista d'un expert en l'àmbit. Aquest va remarcar que tant l'escola com la família havien d'entendre que la televisió està molt vinculada amb els infants. Una frase que personalment em va cridar l'atenció va ser "Aquell mestre que no pregunta per les tecnologies perd l'oportunitat de conèixer millors als alumnes i ajudar-los." Després de treballar amb atenció i dedicació d'aquest tema vam adonar-nos que realment els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat i s'ha de fer que es creguin responsables perquè tenen un efecte educatiu. L'últim aspecte a destacar, és que tota classe que preparem pels nostres alumnes serà positivament rebuda si hi afegim imatges o continguts audiovisuals ja que captarà més l'atenció dels alumnes.

Moltes gràcies per llegir,

Fins aviat!