Què és un decàleg?

Al començar la classe, vam conèixer a Maria Mercè Marçal i Serra i una de les seves poesies més famoses.

Primerament, una petita introducció de qui és la Maria Mercè Marçal i Serra: professora, traductora, crítica literària i poeta catalana. La seva obra dóna molta importància a la poesia femenina i això es fa present als seus escrits.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.  

D'altra banda, també vam treballar el decàleg d'un bon lector escric per Daniel Pennac, escriptor francès nascut al Marroc.

Decàleg del bon lector:

1. Dret a no llegir
2. Dret a saltar-nos planes
3. Dret a no acabar un llibre
4. Dret a rellegir
5. Dret a llegir qualsevol cosa
6. Dret al ‘bovarisme’ 
7. Dret a llegir a qualsevol lloc
8. Dret a fullejar
9. Dret a llegir en veu alta
10. Dret a callar

El nostre decàleg:

1. L'autocontrol del nerviosisme com a eina possitiva (adrenalina), autoconfiança

2. Aspectes a considerar segons al públic al què és dirigeix

na de llarga, si pots dir-ho amb una paraula, no ho diguis amb dues”

3. Precissió i concressió: “És millor una paraula curta que 
uo pots dibuixar-ho ni explicar-ho a un nen petit és que no ho has entés" Einstein i nosaltres

4. La presència: actitud, mirada, gesticulació, ...

5. "Si no pots dibuixar-ho ni explicar-ho a un nen petit no ho has entès", sempre s'ha de controlar a la perfecció el tema tractat.

6. Saber conèixer i captar les reaccions del públic.

7. L'estructura del discurs: guió és essencial.

8. Tenir l' objectiu de la xerrada de manera clara 

9. No abusar dels mitjans de comunicació

10. La naturalitat és un dels elements essencials

Finalment, el decàleg fet conjuntament amb la classe:

1. El guió és la carcassa del discurs, conjunt d'idees principals ordenades (segons l'objectiu o finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. El guió concebut com a eina de suport no com a falta de preparació.

2. Respondre les 4 preguntes (elements bàsics): per què (objectiu), què (registre), qui (destinatari), públic= per respondre utilitzar recursos com: anar abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l'exposició, etc), com? (mitjans de suport).

3. Llenguatge oral, clar i concís. No es tracta de resumir sinó de trobar la paraula indicada. S'aconsegueix se clar: frases curtes, utilitzar un ordre gramatical lògic (subj + verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per així tenir més facilitat d'expressió), frases passives per actives.

4. Naturalitat en tota l'exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat = argumentar convençuts.

5. No abusar dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport.

6. Retroalimentació (feedback): t'alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d'empatia i saber adaptar la informació.

7. Locució: la veu (volum o intensitat= equival al cos de lletra, vocalitzacció (dicció) i articulació= produir tots els sons que volem de la llengua, velocitat= no molt ràpid ni molt lent, anar ràpid en anècdotes i exemples, però anar regulant-ho i actitud= com es mostra el comunicador: alegre, distant, proper...La veu depen d'aquesta actitud: més dolça,etc) entonació, respiració i silencis.

8. El discurs té una estructura(intro, desenvolupament i conclusió) fix. -complementar amb la fotocòpia-.
9.Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari fer entendre una idea.

10.Un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no mateixes paraules).

Pel que fa alguns aspectes importants que també es poden afegir al decàleg són aquells plasmats al llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubió i Francesc Puigpelat.

Fins aviat!