El bon comunicador, Arturo Pérez Reverte

Amb l'Ester Soliva, l'Ana Escoda, l'Alejandra Portavella i la Rosa Gangonells vam decidir estudiar a Arturo Pérez Reverte per tal de saber si era un bon comunicador. Aquesta entrada serà breu ja que tota l'informació està al blog següent: http://boncomunicadorapr.blogspot.com.es 

Gràcies per la vosta atenció!

Competències dels mestres

Tot mestre com hem après en aquesta assignatura ha de tenir nocions d'informàtica ja que pot crear un vincle especial amb els alumes a través de material informàtic que acostuma a ser més didàctic.

Pel que fa a l'imatge inferior, és un quadre que l'UNESCO ha creat on hi ha les competències TIC que tot mestre hauría de tenir, aquestes estan catalogades en tres nivells:

1. Nocions bàsiques de les TIC
2. Aprofunciment de coneixements 
3. Generació de conexiements

Els processos d'alfabetització tecnològica es poden desenvolupar a través de la formació (el que actualment fem a l'assignatura GTIC) ja que és on aprenem a fer ús de les tecnologies. A través d'aquest aspecte es treballa el desenvolupament de punts d'accés on porta a una igualtat pel que fa a l'accés de la tecnologia. Finalment, la participació comnitària a partir de la inclusió de la persona en tots els aspectes com és conèixer aquest món nou que ens acompanya al nostre dia dia.

Pel que fa a un aspecte curiòs que he extret d'aquesta imatge és que nosaltres com a futurs mestres i per l'època en la que hem crescut, moltes d'aquestes nocions ja les tenim fet que fa que tinguem una avantatge respecte als mestres que ja porten anys a la docència.

Fins aviat!

Què són els refranys?

Segons l'Institut d'Estudis Catalans un refrany és una frase que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa i el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.

Tal i com es va comentar a classe, les frases fetes es poden utilitzar tant en conversacions col·loquials com algunes més formals. També cal destacar que la majoria de ciutadans catalans no ens adonem que realment en fem servir moltes al nostre dia a dia i això és un afegit en el nostre nivell de vocabulari. Des del meu put de vista crec que és important saber-ne per tal d'enriquir el nostre dia a dia.

Pel que fa a les frases fetes que vam buscar el dia de classe van ser a través de la pàgina web saber-ne un niu aqui n'hi ha de tot tipus i també de bastant curioses.

Per acabar amb l'entrada què millor que una frase feta? Intentem no tirar la tovallola que ja queda menys per acabar el semestre!

Fins aviat.

Taxonomía de Bloom

Benjamin Bloom, doctor en educació i amb altres colaboradors va crear la famosa Taxonomía de Bloom. Aquesta taxonomia va ser creada al 1956 però ha patit una llarga llista de canvis, els anys més significatius en referència als canvis van estar al 2000 i 2008. Aquesta Taxonomía és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació).  

Aquesta piràmide (1956) és del mateix estil que la piràmide de Maslow a la base hi ha les categories bàsiques. En el cas de la piràmide de la taxonomía de Bloom, la base (el més important) és adquirir coneixements, va pujant d’ordre inferior cap a l’ordre superior que és l'avaluació.

Pel que fa als canvis a l'any 1956 la base de la piràmide és el coneixement ja que Benjamin Bloom creia que era molt important. Però al 2000 es van trobar certs canvis:

Com es pot observar al gràfic i com s'ha comentat anteriorment hi ha canvis des del 1956 a l'any 2000. El mes important de tots és la base, a l'any 1956 era coneixement i després a l'any 2000 és recordar. També cal mencionar que l'objectiu ha canviat des de l'avaluació a la creació. L'últim canvi que s'ha produït és al 2008 on incorpora el coneixement de les noves tecnologies (TIC) dins les aules, ara és anomenada "Taxonomía de Bloom per a l'era digital".

Explicació dels diferents nivells de la Taxonomía de Bloom:

1. CONEIXEMENT: Recollir informació, recordar-la, reconèixer-la. (aporta a desenvolupar les descripcions, què,qui, quan, on...)

2. COMPRENSIÓ: Entendre la informació i el significat, traslladar el coneixement a nous obstacles i al dia a dia. (aporta a associar, contrastar, parafrasejar... )

3. APLICACIÓ: Fer ús de la informació, concèptes, mètodes i a solucionar problemes a través de les habilitats i coneixements que ha adquirit anteriorment. ( aporta a modificar, canviar, aplicar, demostrar... )

4. ANÀLISI: Trobar patrons, organitzar les parts, reconeixer conceptes amagats, identificar-los ( aporta a separar, seleccionar, comparar...)

5.1. SÍNTESI: Fer ús de les idees que tenim per tal de crear-ne de noves. (aporta a integrar, modificar, plantejar... ) ->1956 

5.2. AVALUACIÓ: Presentació i defensa d'opinions entrellaçant l'informació, la validesa de les idees... (decidir, establir, argumentar, comparar...) -> 2000

5.2. CREACIÓ: Es basa en dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar -> 2000.

Pel que fa a com hem aplicat la taxonomía de Bloom al nostre dia a dia universitari seguiré la base de la nova taxonomía de Bloom (2008) que es basa en la informació de les TIC. Aqui hi ha algunes de les aplicacions utilitzades per tal de desenvolupar la nova taxonomía de Bloom:

Per tant, tota la informació de la taxonomía estarà formada per continguts treballats a GTIC i es basarà amb la del 2008.

1. Coneixement: Recollim informació per tal de comprendre com funciona el google drive que serà la nostra eina del dia a dia a l'universitat.

2. Comprensió: Seguidament, creem una entrada al blog i associem i contrastem l'informació que hem après anteriorment.

3. Aplicació: Després de crear l'entrada començem a fer ús del google drive i me'n adono que puc modificar alguns aspectes i fins i tot ampliar l'entrada ja que tinc més coneixença del drive.

4. Anàlisi: En aquest cas i com hem fet a classe, podem comparar el prezi amb el power point.

5. Evaluació: La Loles ens corregeix el blog de tant en quant i ens l'evalua de manera personal i ens diu les mancances i els aspectes positus.

6. Creació: Finalment, podem fer un blog de la millor manera possible ja que hem après molts de coneixements i hem obtingut ajuda d'una experta.

Gràcies per llegir!

Joana Raspall més que una poetessa.

Joana Raspall va nèixer a Barcelona el dia 1 de Juliol de 1913 i va morir el dia 3 de Desembre de 2013.  Va ser escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Era singular a les escoles ja que moltes feien aprendre els seus poemes als infants. Al twitter va ser també recordada, com a les piulades següents:

També magradaria destacar especialment l'artícle del diari ARA que recorda la seva trajectòria i alguns dels aspectes amb els que va col·laborar http://www.ara.cat/premium/cultura/Mor-Joana-Raspall-servei-lletres_0_1042095845.html .

Finalment afegir el poema que vaig recitar el dia 2 de Desembre, un dia abans de la seva mort.

L'ESPERA 

T'espero i sé que vindràs. 

Se'm fa l'hora cançonera, 

que qui espera, desespera! 

Enyoro el jou del teu braç 

on el meu cos troba força, 

que sóc la flor que es colltorça 

si es queda sola en el vas. 

Em cal aquell entramat 

de llaços i serpentines 

que només tu saps amb quines 

arts tan dolces has trenat. 

Sento que vindràs aviat. 

Vull desfer-me de neguit, 

i que tu no trobis noses 

quan vulguis collir les roses 

que em floreixen dins del pit. 

(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994) 

Descansa en pau Joana.

Es pot substituir un tutor per un ordinador?

Les frases que es pregunten si es pot substituir una persona per un ordinador sempre porten a grans temes de debat. I així va ser, un petit debat sobre si es poden substituir els tutors per un ordinador, la conclusió va ser que no. Ja que, les persones no es poden substituir per màquines.

Aquest petit debat va estar lligat amb el programa JCLIC que la majoria dels estudiants de primer curs del grup N/K s'havia sentit identificat, perquè n'havia fet ús a l'escola.

Vam mencionar que aquest programa era fàcil i sobretot pràctic. Sense oblidar alguns dels jocs que més ens agradaven com és el cas dels jocs de matemàtiques, parelles, trencaclosques: 

Després d'analitzar el recurs jclic ens vam adonar que el tutor pot fer ús de l'ordinador com a ajuda complementària ja que pot aportar molt enriqueiment personal al nen. També es podria dir que l'aprenentatge amb l'ordinador s'experimenta d'una manera diferent que no pas amb el mestre a l'aula. Com és el cas de nosaltres a l'universitat com a estudiants, la majoria no sabiem com funcionava el drive però per necessitat l'hem après a fer servir. Pel que fa als aspectes negatius, l'ordinador no pot donar un feedback cosa que el mestre si. 

Per tant, sempre necessitarem el reforç d'un adult/mestre/un igual més avançat que ens ajudi a entendre el perquè de les coses.

Fins aviat!

DIVERTIR-SE + APRENDRE = VOKI

El Voki és un avatar que creem a través de la xarxa, a aquest avatar li donem personalitat i imatge. Fins i tot podem posar-li pròpia veu. Ara mostraré els passos que s'han de seguir per tal de crear un Voki.

1. Accedir a la pàgina web voki.com i cliquem on posa create per tal de començar a crear el nostre avatar.

2. Seguidament, podem seleccionar diferents pautes o personalitzar-lo pas a pas:

3. També podem fer que el nostre Voki parli, amb la nostra veu o amb una veu que hi ha per defecte, en el meu cas he escollit la veu de la Núria:

4. Aquest és el resultat del meu Voki, el Cargolet.


















"Treballant pas a pas aconseguirem ser docents però si a més a més ho fem amb positivisme, ilusió i esforç aconseguirem valorar-la" -Cargolet.

El Voki pot ser una eina molt clau pel que fa a les aules ja que pot ser com un missatger. Com per exemple, si estan treballant la natura el Cargolet els hi podria explicar alguns aspectes curiosos que no estan escrits al llibre treballat. També per aprendre idiomes ja que es pot seleccionar l'idioma amb el que parla el Voki. Sense oblidar que és una eina molt clau a l'hora d'ensenyar a  fer ús de les noves tecnologies, incorporant les TIC a l'aula i el desenvolupament de la competència digital. Hi ha molts usos del Voki apart d'aquests però un dels més importants és que fomenta la creativitat entre els infants.

DIA 2: Identitat i territori

Pel que fa el segon dia d'identitat i terriotori, va estar ple d'originalitat des de cantar una cançó a una dinàmica per sentir-nos a la platja sentint la brisa i l'aigua com ens acaricia.

La nostra exposició d'identitat i territori era sobre les arts escèniques, i la vam fer a través de prezi:

               

Cal destacar que la nostra exposició estava regida per un guió que és el següent:

1. VEU EN OFF

Benvinguts al Centre Cultural i Recreatiu Blanquerna. No està permès beure ni menjar a la sala i tampoc oblideu desconectar els vostres telèfons mòbils. En breus començarà l’espectacle, esperem que gaudiu.  

2. PRESENTACÍO I DESCRIPCIÓ AMB VIDEOS

L: Hola, molt bon dia som la Laura i la rosa. Avui, us representarem el nostre treball d’identitat i territori. Aquest és un tema molt curiós.

R: Eh! però si no els hi has dit quin és aquest tema tant curiós. Doncs, bé, el nostre punt en comú són les arts escèniques. I nosaltres ens basarem en el teatre i en el ballet.

L: Com ja us ha dit la Rosa, ens basarem amb el teatre i el ballet i ho farem a través del video de la rosa i una foto de la meva primera obra de teatre. (VIDEO)

R:Com heu pogut observar les dues són totalment diferents però alhora molt iguals ja que són sobre un escenari.

3. INTRODUCCIÓ: QUÈ ÉS PER A NOSALTRES? CARACTERÍSTIQUES COMUNES

L: Per introduir-vos una miqueta al nostre món, jo vaig començar a fer teatre als 12 anys ja que la meva mare em va incitar a perdre la vergonya, i ella va dir, quina millor manera de perdre la vergonya que fer-ho sobre un escenari?.

R: Vergonya?! però si tu no en tens d’això. Jo vaig començar a fer ballet als 3 anys juntament amb la meva germana. Sabeu aquells pares que fan fer els seus fills allò que volien fer de petits? Doncs jo, en sóc un clar exemple.  

4. CARACTERÍSTIQUES COMUNES. DIFERENTS SENTIMENTS SOBRE L’ESCENÀRI

L: Un moment, t’oblides de dir que encara ho estem exercint. I és un treball que es basa en la constància. Rosa pq es basa en la constància?

R: La constància és la virtut que ens porta a fer allò necessari per aconseguir els nostres objectius. Cal destacar que l’esforç també està molt lligat a la constància.  

L: Rosaaaaa, deixa’m parlar a mi

R: Lauraaaaa, però si portes parlant tota l’estonaaa

L: Però crec que és essencial que sàpiguen que l’esforç és aquella acció per assolir una finalitat amb l’ajuda de la concentració.

R: Però, Laura, l’esforç no va relacionat amb la disciplina? Crec que el nostre públic hauria de saber que darrere de l’esforç s’amaga una gran disciplina. Sobretot, en el ballet. A més, amb esforç i disciplina s’aconsegueix la perfecció. Què és el que busquem no?

L: És clar! però, no tot és perfecció. També hi ha improvitazió, que és molt important per expressar els sentiments. D’aquesta manera ens sentim alliberades i desconectades del món.

L: I el més important de tot…

R: una cosa que a nosaltres ens encanta…

L: i per això tenim aquesta gran passió per aquestes dues arts…

R: bueno, va! ho dius o que el què és més important?

L: aii… impacient… LA DIVERSIÓ. Aquest sentiment/emoció que sempre tenim present a l’hora de sortir a un escenari, tant per fer passar una bona estona al públic com per nosaltres.

R: Exacte, només cal observar les cares del nostre públic i veure lo bé que s’ho estan passant. Aquesta és la diversió de la que parlem.

5. EXPERIÈNCIA (FOTOS)

L: ara ens endinsarem una mica més i ens basarem en la nostra experiència. Els cinc minuts abans els nervis m’aclaparen i un cop surto a l’escenari m’agrada demostrar tot aquest esforç que ha comportat l’obra i al veure que hi ha uns bons fruits, em dóna una sensació molt gratificant.

R: D’altra banda, el ballet… (fotos). Bé, jo quan faig ballet sóc com una altra persona, estic en un altre món, com en un somni. M’encanta l’esforç amb una bona recompensa. M’agraden els nervis abans de sortir a l’escenari, aquells nervis que són inacabables. Llavors surto allà al mig i em sento com una formiga. Faig el que haig de fer i... quan em desperto del somni escolto un fort aplaudiment del públic. Desconecto, gaudeixo, sobretot, faig d’actriu.

6. CONCLUSIÓ ACTRIUS → MESTRES

L: ja està bé no, Rosa? Crec q hauriem d'anar acabant.... Algú ens pot dir quants minuts portem si us plau?

R: Bé, ja és hora d’anar acabant i per si us pensàveu que això és l’únic que ens relacionava… doncs no!

L: Tots els que estem aquí volem ser mestres i com ens han dit molts professors de la uni per ser una bona mestra també ha de ser un bon actor i actriu.

R: Per tant, com diu Jaume Cela: “hem d'estimar o fer veure que estimem a tots els nens per igual.”

Aquesta activitat va aportar a un enriquiment personal pel que fa a l'amistat de la Rosa i meva, ja que em va causar cert vincle que desconeixia totalment.

Fins aviat!

La postura està relacionada amb la veu?

Segons l'Institut d'Estudis Catalans la veu és el so que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l’aire expel·lit pels pulmons s’obre pas a través d’elles, posades prèviament en contacte. També és important destacar les 3 V(velocitat, volum i vocalització que va de bracet amb l'articulació).

Pel que fa al que primerament vam comentar a classe, van ser les mancances que vam trobar alguns estudiants com per exemple en el meu cas, volia una veu més dolça, l'Aniol creia que tenia un accent molt pagès, la Rosa considerava que feia galls, entre d'altres.

Pel que fa a la pregunta què és per un mestre la veu? és aquell suport de la comunicació sumat a una eina de treball (vehicle i referent) i sobretot l'expressió del ser. Cal destacar, que és un instrument fràgil: la zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta excessivament la veu.

Per finalitzar amb l'entrada, respondré a la pregunta inicial. La veritat és que sí, ja que depenent de com sigui la postura amb la que estàs parlant el volum de veu pot ser molt més rica. Considero que la veu és un instrument molt important i que s'hauria de potenciar molt com a mestre, tal com farem en un futur a la classe de música.

Gràcies per llegir!

Scoop.it!

És important com a mestres que serem estar totalment pendents dels canvis i els nous programes que s'inventen. L'scoop it n'és un clar exemple!


Per començar una petita definició: és una nova manera de reunir informació per mostrar i compartir visualment de manera atractiva a Internet.

Per tal de crear un compte s'ha de realitzar els tres passos seguents:

Seguidament després d'acceptar l'email hem d'escollir un tema, en el meu cas és Education ja que és aquell que em seguirà al meu dia a dia:

Dins els artícles s'hi poden afegir comentaris sobre el tema, en el meu cas ho he escrit en anglès ja que així em podré comunicar amb més persones d'arreu del món. Un altre tema a seguir que també m'acompanya al dia a dia és la moda:

Per finalitzar, a scoop.it es poden seguir usuaris amb els que compartim uns interessos semblants com seria el cas dels estudiants de la Blanquerna. Concreatment, els de la nostra classe. Això potenciaria en gran mesura la nostra informació.

Com a reflexió final, trobo que és un programa molt interessant ja que és una eina per emmagatzemar informació i com tots sabem és difícil als ordinadors tenir-ho tot organitzat. Sobretot cal destacar que scoop.it t'obre les portes a molts articles en molts àmbits variats. Així que a ser constants amb aquesta xarxa social ja que ens obre els ulls al món!

Fins aviat! 

Què és un decàleg?

Al començar la classe, vam conèixer a Maria Mercè Marçal i Serra i una de les seves poesies més famoses.

Primerament, una petita introducció de qui és la Maria Mercè Marçal i Serra: professora, traductora, crítica literària i poeta catalana. La seva obra dóna molta importància a la poesia femenina i això es fa present als seus escrits.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.  

D'altra banda, també vam treballar el decàleg d'un bon lector escric per Daniel Pennac, escriptor francès nascut al Marroc.

Decàleg del bon lector:

1. Dret a no llegir
2. Dret a saltar-nos planes
3. Dret a no acabar un llibre
4. Dret a rellegir
5. Dret a llegir qualsevol cosa
6. Dret al ‘bovarisme’ 
7. Dret a llegir a qualsevol lloc
8. Dret a fullejar
9. Dret a llegir en veu alta
10. Dret a callar

El nostre decàleg:

1. L'autocontrol del nerviosisme com a eina possitiva (adrenalina), autoconfiança

2. Aspectes a considerar segons al públic al què és dirigeix

na de llarga, si pots dir-ho amb una paraula, no ho diguis amb dues”

3. Precissió i concressió: “És millor una paraula curta que 
uo pots dibuixar-ho ni explicar-ho a un nen petit és que no ho has entés" Einstein i nosaltres

4. La presència: actitud, mirada, gesticulació, ...

5. "Si no pots dibuixar-ho ni explicar-ho a un nen petit no ho has entès", sempre s'ha de controlar a la perfecció el tema tractat.

6. Saber conèixer i captar les reaccions del públic.

7. L'estructura del discurs: guió és essencial.

8. Tenir l' objectiu de la xerrada de manera clara 

9. No abusar dels mitjans de comunicació

10. La naturalitat és un dels elements essencials

Finalment, el decàleg fet conjuntament amb la classe:

1. El guió és la carcassa del discurs, conjunt d'idees principals ordenades (segons l'objectiu o finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. El guió concebut com a eina de suport no com a falta de preparació.

2. Respondre les 4 preguntes (elements bàsics): per què (objectiu), què (registre), qui (destinatari), públic= per respondre utilitzar recursos com: anar abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l'exposició, etc), com? (mitjans de suport).

3. Llenguatge oral, clar i concís. No es tracta de resumir sinó de trobar la paraula indicada. S'aconsegueix se clar: frases curtes, utilitzar un ordre gramatical lògic (subj + verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per així tenir més facilitat d'expressió), frases passives per actives.

4. Naturalitat en tota l'exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat = argumentar convençuts.

5. No abusar dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport.

6. Retroalimentació (feedback): t'alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d'empatia i saber adaptar la informació.

7. Locució: la veu (volum o intensitat= equival al cos de lletra, vocalitzacció (dicció) i articulació= produir tots els sons que volem de la llengua, velocitat= no molt ràpid ni molt lent, anar ràpid en anècdotes i exemples, però anar regulant-ho i actitud= com es mostra el comunicador: alegre, distant, proper...La veu depen d'aquesta actitud: més dolça,etc) entonació, respiració i silencis.

8. El discurs té una estructura(intro, desenvolupament i conclusió) fix. -complementar amb la fotocòpia-.
9.Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari fer entendre una idea.

10.Un comunicador eficaç és reiteratiu, repetir les idees (no mateixes paraules).

Pel que fa alguns aspectes importants que també es poden afegir al decàleg són aquells plasmats al llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubió i Francesc Puigpelat.

Fins aviat!

DIA 1: Identitat i Territori

El primer dia de les exposicions d'identitat i territori es va composar principalment d'originalitat. He escollit dues ja que són diferents però cada una té els seus aspectes positius.

Primerament, la primera exposició "el riure" que va ser aquella que van crear i explicar la Joana Roig i l'Ester Soliva. 


                

Aquesta exposició va ser molt representativa ja que es van posar dues fotos personals. Sense oblidar que també van fer exemplificacions a través dels pallassos d'hospital i finalment es va complementar a la perfecció amb un vídeo d'un pallasso a un país en vies de desenvolupament, per tal d'animar els nens.



L'exposició de l'Ana Escoda i l'Alejandra Portavella es va destacar per l'originalitat  de com van exposar. Aquesta originalitat era degut a que tota l'explicació, la van fer com si fos un conte en tercera persona. Aquesta història s'iniciava amb la seva escolarització a l'Escola Betània-Patmos i a partir d'aqui va desembocar la seva amistat i el projecte educatiu de l'escola.

 

Per tant, com s'ha pogut observar les dues exposicions són ben diferents però totes tenen el seu encant que les fa especials.

Per finalitzar, el públic va tenir en compte alguns dels aspectes següents a l'hora de valorar una exposició oral:

• L'objectiu de l'exposició (clar, confús, etc.)
• Introducció (atraient, neutra, etc.)
• Selecció i ordenació de dades (ordenada,embrollada, etc.)
• Exemplificació (clarificadora, il·lustrativa, etc.)
• Conclusió (resumeix, incitadora, etc.)

• Temps (adient, massa llarg, etc.)
• Llenguatge corporal (natural, molt exagerat, etc.)
• Veu (velocitat, pauses, etc.)
• Actitud (registre, sentit de l'humor, etc.)
• Correcció lingüística (pronunciació, lèxic, etc. )

• Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir (motivar, il·lustrar, etc.)
• Ús correcte del recurs en el context en el què s'ha de fer servir (mides de text, animacions, etc. )
• Coherència en l'ús combinat de diversos mitjans (oral, escrit, etc.)

A través d'aquests punts vam decidir amb parelles quines eren les mancances i els punts positius de cada grup.

Moltes gràcies per llegir!

Com s'estructura un discurs?

Tot tema per tal que sigui eficaç, clar i concís és important que estigui ben estructurat. Per això ha estat creada l'estructura següent:

1. Introducció (10% del contingut del discurs), on es presenta el tema i els objectius que es vol transmetre. Si la introducció és bona els espectadors estaran més atents a tota la xerrada, fet que és essencial per un bon discurs.

2. Desenvolupament (80%) on es transmeten les informacions amb un cert ordre lògic. Segons cada tipus de discurs l'explicació pot ser diferent però és essencial ordenar-ho de manera adequada per no perdre l'atenció del públic. 

3. Conclusió (10%) que és el resum final de tot el que s'ha explicat anteriorment, fent una valoració general del tema. És important no oblidar el tancament del discurs com a objectiu principal a través de repetir la introducció, resumir els punts principals, exemplificar  l'explicat anteriorment, anunciar un esdeveniment futur, fer agraïments o apel·lar als sentiments.

Per finalitzar, és important remarcar que la llengua utilitzada en aquest recurs sempre ha de ser adequada al públic que va dirigit.

Gràcies per llegir!

Conferència pissarres digitals

La conferència de pissarres digitals va ser una activitat de la setmana PRE. Aquesta tractava d'un element molt important pel nostre dia a dia, les tecnologies a les aules. Concretament les Pissarres Digitals Interactives (PDI) i els ipad's a l'aula. Pel que fa a les aportacions del públic van ser piulades i retweets. En el meu cas, retweets ja que no vaig poder assistir-hi. També cal dir que el hashtag amb el que es publicava va ser #gtic13 i es va convertir en TT (Trending Toppic) d'Espanya, en aquell moment era un dels temes més piulats del moment. En el meu cas, aquí hi ha alguns dels retweets que vaig fer:

Cal mencionar que per tal de fer aquesta entrada m'he hagut de documentar de blogs dels meus companys.

Primerament, van fer una introducció de les TIC en l'educació per tal d'obtenir un millor aprenentatge dels nens a través de la comparació de les Pissarres Digitals Interactives i els ipads. Es van tractar primerament les PDI on es van remarcar les avantatges i alguns dels aspectes a tenir en compte. Després va tractar les tauletes digitals a l'aula, els iPads. En aquest cas els oradors van ser Marta Palet i Jordi Bigas que van venir del col·legi Mare de Déu de la Mercè. On van remarcar que els alumnes s'han adaptat ràpidament a aquest aparell. Al mencionar això també van mencionar que no s'ha d'oblidar mai de substituir per l'experiència sensitiva amb els aspectes informàtics. Sense oblidar que van exemplificar l'ús de l'Ipad a l'escola i van explicar un conte de Sant Jordi. Al no assistir a la conferència m'he intentat endinsar una mica en el tema i he entrat a la pàgina web de l'escola i concretament al racó de l'Ipad. 

Pel que fa a l'internet s'obre una notícia del Punt Avui que es titula 

"L'idil·li dels nens i les tauletes".

En referència a comunicacions s'obre una pestanya que tracta de "L'ipad a EI i CI: una nova forma d'entendre els racons".

I l'última aplicació que és el calendari on no s'obre cap pestanya.

Finalment, es va parlar d'una App de música anomenada Garageband. On el conferenciador, l' Antoni va dir que la música pot ser igual de fàcil que un plat que només s'ha d'escalfar, pel simple motiu de saber trobar les webs o apps adequades per a fer música sense saber-ne. Per tal d'exemplificar-ho va explicar la melodia que va crear un nen de 9 anys.

Pel que fa a la meva opinió sobre el que he recollit de la conferència, crec que les PDI han d'estar a les aules però sempre i quan hi hagi un llibre i només es faci servir d'ús complementari les PDI. Ja que un llibre físic és una manera més fàcil de concentració. En el cas de les PDI també és important destacar alguns aspectes positius com és el cas de captar l'atenció dels alumnes. Finalment, pel que fa a l'ús dels Ipad's a la meva classe no m'agradaria que en tinguessin els alumnes per què com s'ha comentat anteriorment sóc partidària als llibres físics. El que crec jo és si han estat funcionant sempre els llibres, perquè canviar-ho a ipads?

Moltes gràcies per la vostra atenció.