Jaume Cela i Ollé, nascut a Barcelona, concretament al barri de Sarrià on va créixer com a infant al 1949, és una persona que compagina la feina d’escriptor amb la de pedagog i mestre.
Jaume Cela treballa actualment al CEIP Escola Bellaterra on des del 1991 compagina ser director amb ser un gran docent. Cal mencionar que reconeix que les experiències viscudes durant la seva infantesa marquen molt com és personalment ja que el model educatiu que defensa, es basa bastant en la llibertat individual.
Pel que fa a la seva producció literària, ha escrit més de 40 llibres des de l’any 1988, començant per Els nassos del rei i acabant per Set raons per estimar als nostres pares.
Alguns dels premis que ha obtingut són al 2008 la creu de Sant Jordi per la seva trajectòria i al 2010 el premi del Vaixell de Vapor. Sense oblidar que és soci de l’Associació Rosa Sensat, de L’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana i del Consell escolar de Catalunya.
Per finalitzar, mentre m’informava sobre la biografia de Jaume Cela he trobat tot una sèrie d’articles on es tracten temes que ell desenvolupa i fins i tot articles escrits per ell mateix. Es poden observar al link següent: http://www.ara.cat/cercador/?text=Jaume+Cela
En referència als continguts treballats a la conferència, va fer una gran introducció on abarcava grans temes a tractar. Primerament, va dir una frase que personalment em va cridar l’atenció que és “els mestres som els gestors de l’incertesa” ja que això comporta que com a mestres, gestionem els coneixements dels alumnes i els hi fem veure els motius de perquè alguns fets són certs i els altres incerts. És important destacar un tema tractat, el canvi, donant especial importància a la teoria del canvi de Zygmunt Bauman. Ho va exemplificar amb el fet de l’internet i l’enciclopèdia ja que ha aportat a grans canvis en termes de recerca i és difícil trobar una pàgina d’internet cent per cent fiable.
També va fer una pregunta retòrica que deia: “què és l’escola?” . La serva resposta va ser: “és aquella institució que acull a un nouvingut.” I amb aquesta pregunta retòrica va aprofitar per remarcar que hi ha molta diferència en molts aspectes amb la vida i els pensaments d’una persona d’abans amb la d’ara. Començant per on abans es durant la vida adulta es vivia mes o menys on els infants havien nascut i actualment gran part de la societat emigra a un altre país per una llarga llista de motius diferents. També va comentar el que concepte de feina de les noves generacions no està lligat amb la feina dels pares i en la majoria dels casos tenen estudis diferents. I finalment, les generacions actuals no es fan les mateixes preguntes metafísiques que abans.
Fent relació amb la pregunta anterior de què és l’escola, remarca que a l’escola no hi ha cap currículum realment bo ja que les coses socialment necessàries per viure no són treballades. Va crear un exemple per entendre millor, en el que s’ha de treballar no un currículum amb la simple base matemàtica sinó que es pugui aplicar a la vida quotidiana. També va dir que el plurilingüïsme és molt important ja que això aporta a multiculturalitat i remarca que la majoria de persones tindran una esperança de vida superior als 100 anys i que a partir d’ara s’ha d’educar en la preservació del medi, un consum amb criteri i les noves tecnologies.
El tema principal de la conferència és els quatre reptes de l’escola d’avui:
1. Deixar que els infants siguin infants o permetre que els nens siguin nens
És important destacar en aquest tema que educar és un acte de present, passat i futur del que és necessari jugar molt i molts mestres aparten els nens del món del joc. Una frase a destacar sobre aquest tema és aquella que va dir la Mafalda “Perquè els grans quan estem cansats enviem els nens a dormir?”.
2. El currículum rellevant, crear una veu pròpia
Aquest tema comporta a gestionar un projecte de vida pels alumnes i les preguntes que hem de fer, per exemple, és què hem d’ensenyar, quina relació ha de mantenir el present amb la tradició i de quina manera ens pot ajudar el currículum en contra l’injustícia social. Per tant, ha de tenir esperances de futur i entendre que hi ha conflictes a l’aula. Una frase a destacar sobre aquest tema és aquella que va dir Jaume Celat “Hem de ressucitar Freinet per impartir el seu punt de vista a les aules”.
3. Recerca de centres el més inclusius possible:
Això és a causa que la majoria dels nens no s’adapten correctament i això portarà a que mai tindràn un gran currículum escolar. Sempre s’han de donar oportunitats a tots els tipus d’estudiants en tots els sentits, el mestre sempre ha de creure en el seu alumne. Una frase a destacar sobre aquest tema és aquella que surt a una poesía “totes les persones són úniques”.
4. Donar sentit a allò que fem
S’ha de fer rellevant i atractiu allò que s’ha d’aprendre, allò que és important i necessari. Com també és important fer que a les aules hi passin coses interessants.
Per finalitzar, la principal obligació és estimar a tots els nostres alumnes per igual i sinó s’ha de fer veure i ens hem de convertir una mica amb actors i actrius. També seria interessant crear un espai on es puguin experimentar els bons records i on es doni força als problemes del present. Sense oblidar que hi ha molta diferència entre ser i fer de mestre i que la màxima recompensa del mestre és ajudar a l’alumne a seguir endevant amb la vida.
I com va dir Jaume Cela, “a aquesta conferència no l’hi pot faltar una mica d’actualitat educativa i que millor què fer-ho amb el ministre Wert”. Tot els continguts explicats es poden resumir amb “És el pas enrere més gran que s’ha pogut fer mai en aquest país”.
El meu punt de vista sobre la conferència:
Pel que fa al meu punt de vista, cal dir que estic totament d’acord amb l’opinió de Jaume Cela i em va cridar especialment l’atenció la frase de la Mafalda “Perquè els grans quan estem cansats enviem els nens a dormir?” ja que crec que la majoria dels pares s’hi sentirien identificats.
També cal destacar que dels quatre reptes de l’escola d’avui em crida especial atenció el primer, deixar que els infants siguin infants. Perquè crec que la gran majorida dels centres no deixen els nens ser nens sinó estar cada dia estudiant continguts i no deixant avançar en alguns dels temes més essencials a l’infància que és créixer sent un nen i sobretot, jugant.
Per finalitzar, segons el que conec de la llei Wert també crec que és un pas que farà que la societat educativa decaigui en la gran majoria dels sentits.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada