La nostra exposició d'identitat i territori era sobre les arts escèniques, i la vam fer a través de prezi:
Cal destacar que la nostra exposició estava regida per un guió que és el següent:
1. VEU EN OFF
Benvinguts al Centre Cultural i Recreatiu Blanquerna. No està permès beure ni menjar a la sala i tampoc oblideu desconectar els vostres telèfons mòbils. En breus començarà l’espectacle, esperem que gaudiu.
2. PRESENTACÍO I DESCRIPCIÓ AMB VIDEOS
L: Hola, molt bon dia som la Laura i la rosa. Avui, us representarem el nostre treball d’identitat i territori. Aquest és un tema molt curiós.
R: Eh! però si no els hi has dit quin és aquest tema tant curiós. Doncs, bé, el nostre punt en comú són les arts escèniques. I nosaltres ens basarem en el teatre i en el ballet.
L: Com ja us ha dit la Rosa, ens basarem amb el teatre i el ballet i ho farem a través del video de la rosa i una foto de la meva primera obra de teatre. (VIDEO)
R:Com heu pogut observar les dues són totalment diferents però alhora molt iguals ja que són sobre un escenari.
3. INTRODUCCIÓ: QUÈ ÉS PER A NOSALTRES? CARACTERÍSTIQUES COMUNES
L: Per introduir-vos una miqueta al nostre món, jo vaig començar a fer teatre als 12 anys ja que la meva mare em va incitar a perdre la vergonya, i ella va dir, quina millor manera de perdre la vergonya que fer-ho sobre un escenari?.
R: Vergonya?! però si tu no en tens d’això. Jo vaig començar a fer ballet als 3 anys juntament amb la meva germana. Sabeu aquells pares que fan fer els seus fills allò que volien fer de petits? Doncs jo, en sóc un clar exemple.
4. CARACTERÍSTIQUES COMUNES. DIFERENTS SENTIMENTS SOBRE L’ESCENÀRI
L: Un moment, t’oblides de dir que encara ho estem exercint. I és un treball que es basa en la constància. Rosa pq es basa en la constància?
R: La constància és la virtut que ens porta a fer allò necessari per aconseguir els nostres objectius. Cal destacar que l’esforç també està molt lligat a la constància.
L: Rosaaaaa, deixa’m parlar a mi
R: Lauraaaaa, però si portes parlant tota l’estonaaa
L: Però crec que és essencial que sàpiguen que l’esforç és aquella acció per assolir una finalitat amb l’ajuda de la concentració.
R: Però, Laura, l’esforç no va relacionat amb la disciplina? Crec que el nostre públic hauria de saber que darrere de l’esforç s’amaga una gran disciplina. Sobretot, en el ballet. A més, amb esforç i disciplina s’aconsegueix la perfecció. Què és el que busquem no?
L: És clar! però, no tot és perfecció. També hi ha improvitazió, que és molt important per expressar els sentiments. D’aquesta manera ens sentim alliberades i desconectades del món.
L: I el més important de tot…
R: una cosa que a nosaltres ens encanta…
L: i per això tenim aquesta gran passió per aquestes dues arts…
R: bueno, va! ho dius o que el què és més important?
L: aii… impacient… LA DIVERSIÓ. Aquest sentiment/emoció que sempre tenim present a l’hora de sortir a un escenari, tant per fer passar una bona estona al públic com per nosaltres.
R: Exacte, només cal observar les cares del nostre públic i veure lo bé que s’ho estan passant. Aquesta és la diversió de la que parlem.
5. EXPERIÈNCIA (FOTOS)
L: ara ens endinsarem una mica més i ens basarem en la nostra experiència. Els cinc minuts abans els nervis m’aclaparen i un cop surto a l’escenari m’agrada demostrar tot aquest esforç que ha comportat l’obra i al veure que hi ha uns bons fruits, em dóna una sensació molt gratificant.
R: D’altra banda, el ballet… (fotos). Bé, jo quan faig ballet sóc com una altra persona, estic en un altre món, com en un somni. M’encanta l’esforç amb una bona recompensa. M’agraden els nervis abans de sortir a l’escenari, aquells nervis que són inacabables. Llavors surto allà al mig i em sento com una formiga. Faig el que haig de fer i... quan em desperto del somni escolto un fort aplaudiment del públic. Desconecto, gaudeixo, sobretot, faig d’actriu.
6. CONCLUSIÓ ACTRIUS → MESTRES
L: ja està bé no, Rosa? Crec q hauriem d'anar acabant.... Algú ens pot dir quants minuts portem si us plau?
R: Bé, ja és hora d’anar acabant i per si us pensàveu que això és l’únic que ens relacionava… doncs no!
L: Tots els que estem aquí volem ser mestres i com ens han dit molts professors de la uni per ser una bona mestra també ha de ser un bon actor i actriu.
R: Per tant, com diu Jaume Cela: “hem d'estimar o fer veure que estimem a tots els nens per igual.”
Fins aviat!
